Història del municipi
El municipi de Sant Vicenç de Torelló té una extensió de 6’60 Km2, de forma triangular, i que està format per tres nuclis, Sant Vicenç de Torelló, Borgonyà i Vila-seca. Aquest municipi situat al nord de la Vall del Ges, es fica com un tascó entre els municipis de Sant Pere de Torelló i Torelló.
El terme de Sant Vicenç de Torelló està format per l’antiga demarcació de l’església de Sant Vicenç i que surt documentada des de l’any 1509. Fins a l’any 1630 formava un sol terme civil amb Torelló i Sant Pere de Torelló, però a partir de l’esmentat 1630 i fins al 1806 estigué només unit al terme de Sant Pere. En aquest any, i per carta del Rei Carles IV, obtingué la total independència municipal pròpia.
L’augment més important de la població va tenir lloc al segle XIX, com a causa principal dels dos nuclis que van crear-se dins del municipi de Sant Vicenç, fruit de la industrialització que es va produir a les zones en les quals concorria el riu Ter. Els nuclis que es van formar van ser els que avui coneixem, Vila-seca i Borgonyà. En els darrers anys Sant Vicenç està experimentant grans canvis, de tipus industrial, urbanístic i cultural. El municipi de Sant Vicenç de Torelló l’any 1700 tenia 160 habitants, l’any 1842, en tenia 1357, el 1900 s’arribava a 1534, I actualment al municipi hi ha un total de 1983 habitants.
Història del nucli de Sant Vicenç de Torelló
El nucli de Sant Vicenç de Torelló és a mig sector del terme municipal, en un petit serrat, abocada a la Vall del Ges, prop de la carretera que comunica els municipis veïns de Torelló i Sant Pere de Torelló.
Sant Vicenç, està format per tres sectors o nuclis antics, el de la vella sagrera o grup de cases de l’entorn de l’església de Sant Vicenç, el del veïnat de Serrallonga i el tercer sector, més actual, ubicat a l’entorn del Mas “El Jolis”. Al llarg dels segles XIII i XIV ja havia existit un petit grup de cases a la sagrera de Sant Vicenç, però aquestes foren totes abandonades en el moment del despoblament, a l’acabament de l’edat mitjana.
El poble actual es formà vers entre el s.XVII i XVIII. Així l’any 1626 només hi havia quatre cases juntes l’entorn de l’església i al 1782 ja n’hi havia unes 43 repartides entre els dos antics veïnats.
Història del nucli de Borgonyà
El nucli de Borgonyà, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, i enllaçat amb Vila-seca, es troba recolzat pel riu Ter, en seu extrem de ponent. El nom de Borgonyà sorgeix del nom d’un antic Mas i d’un santuari marià dedicat a la mare de Déu de Borgonyà, que existia ja al s.XIII i que subsistí fins a la seva renovació a finals del s.XIX.
Fabra i Coats, va ser la gran industria que va crear aquest nucli, va començar la seva activitat l’any 1890 i va tancar definitivament l’any 1999. Avui en dia, la zona on era la fàbrica sestà transformant en una zona industrial. La colònia s’edificà conjuntament amb la fàbrica i ha estat presidit pel nou temple neogòtic construït sobre l’antic santuari marià. El seus habitatges, creats durant la construcció de la fàbrica, són de construcció de tipus escocès, com l’origen de les persones que van dirigir l’empresa, i juntament amb els seus jardins, formen un lloc excel·lent per fer-se una idea de com es vivia en les colònies industrials temps enrere.
Història del nucli de Vila-seca
El nucli de Vila-seca, es troba entre els nuclis de Sant Vicenç de Torelló i Borgonyà. Per l’esmentat nucli cal destacar la presència del riu Ter, que va tenir molta importància per a la formació de la colònia, ja que Vila-seca, antigament, havia estat una important colònia industrial. La importància del riu Ter es basava en l’obtenció d’energia a través de l’aigua. Cal remarcar que la colònia tèxtil de Vila-seca reproduïa el caràcter català de les colònies, a diferència de la de Borgonyà, que era de caràcter escocès.
Els inicis de l’activitat industrial a Vila-seca, daten de finals del segle XIX. Avui en dia la gran fàbrica de la colònia de Vila-seca, Almeda-Alemany, ja està fora de funcionament.
